Laura Tarsà és periodista a Antena 3 Noticias, amb experiència prèvia a mitjans com RTVE, Europa Press i 20 Minutos. Graduada en Periodisme per la Universitat Rovira i Virgili i amb formació de postgrau en Estudis Literaris (UCM) i Reporterisme Internacional (UAH), ha desenvolupat la seva trajectòria en diferents àmbits del periodisme, especialment en televisió. En aquesta entrevista explica com es construeix l’agenda mediàtica dins una redacció, qui decideix els temes i com s’afronten reptes actuals com la desinformació, la immediatesa i l’impacte de les noves tecnologies.

 

ENTREVISTA:

— Com es decideixen els temes a tractar en un dia a la redacció?
Els caps de secció fan un escombrat de les notícies del dia i les proposen als editors. Aquests, juntament amb els directors d’informatius, decideixen quins temes es tractaran i amb quina importància es col·locaran a l’escaleta.

 

— A l’hora de decidir què és notícia i què no, qui hi participa i qui té l’última paraula?
Els editors i els directors d’informatius són els que acaben prenent la decisió final sobre quins temes són notícia i com es jerarquitzen dins l’informatiu.

 

— Com es divideix una jornada laboral dins d’una redacció com la d’Antena 3?
La redacció està activa les 24 hores del dia, amb diferents equips segons els informatius. El primer equip és el del matinal, seguit pels equips de l’informatiu del migdia i del vespre. A primera hora, els redactors revisen les notícies a partir d’agències, mitjans internacionals i xarxes de periodistes locals. Posteriorment, es realitza una reunió entre coordinadors, caps d’àrea, editors i directius per elaborar l’escaleta del dia. Un cop definida, es reparteixen les tasques entre els redactors, que han de tenir les peces preparades abans de l’emissió. Aquest procés es repeteix també per a l’informatiu del vespre, adaptant els continguts a l’actualitat del moment.

 

— Quins passos seguiu per verificar la informació i evitar la difusió de fake news?
En la secció d’Internacional es posa molta atenció a la verificació, especialment en imatges i vídeos. Quan la informació no prové d’agències, es rastreja l’origen de la font, es comprova el context amb eines com Google Maps, es busca si altres mitjans internacionals també ho han publicat i es verifica que el contingut no estigui generat amb intel·ligència artificial.

 

— Creus que les xarxes socials influeixen en la selecció o priorització dels temes?
La influència depèn del tipus d’informatiu. En el del migdia poden tenir més pes, mentre que en el del vespre la decisió final recau en el director, que és qui marca la línia editorial.

 

— Quin impacte tenen les TIC en la manera de treballar dins d’una redacció?
Les tecnologies són essencials en el periodisme televisiu. Es treballa amb programes d’edició i sistemes de gestió de continguts vinculats a l’escaleta, cosa que permet integrar el treball de redacció i producció. A més, la comunicació interna es fa mitjançant aplicacions com WhatsApp o Telegram, i els professionals disposen constantment d’informació en temps real a través de monitors amb agències i mitjans internacionals.

 

— La immediatesa actual afecta la qualitat de la informació i del periodisme?
Tot i que la informació contrastada i ben elaborada requereix temps, els periodistes estan preparats per treballar amb rapidesa i explicar les notícies d’última hora mantenint el rigor i el context necessari.

 

— Creus que l’ordre de les notícies influeix en com el públic rep i interpreta la informació?
Sí, ja que les notícies més importants es situen al principi de l’informatiu. Els primers minuts es dediquen als sumaris, que funcionen com una portada amb els principals titulars. A partir d’aquí, les notícies s’organitzen segons la seva rellevància, començant pels temes principals i continuant amb altres àmbits com economia, societat o cultura.

 

— La intel·ligència artificial està afectant la feina a la redacció? De quina manera?
La intel·ligència artificial ha incrementat la presència de continguts falsos, ja que és més fàcil generar imatges o vídeos manipulats. Tot i això, els professionals disposen d’eines i coneixements per detectar-los i la feina periodística continua depenent principalment del treball humà.